Està la ciència sobrevalorada enfront de l’humanístic i el social?

L’auge de les assignatures científiques i les anomenades carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) no és casual. Des de l’ESO i el batxillerat, se’ns repeteix que estudiar matemàtiques, física, química o tecnologia obre portes. Que són “les carreres del futur”. Que qui no domini allò científic, quedarà fora del mercat. Així s’ha creat una cultura que associa el coneixement amb la seva utilitat immediata, mesurada en resultats concrets.

La ciència com a motor de productivitat

La ciència no només ha transformat el nostre entorn, sinó també la nostra manera d’entendre’ns com a individus. Avui, ser valuós significa ser eficaç. Innovar. Resoldre problemes. Optimitzar. Però aquesta visió tecnocràtica deixa poc espai per al sentit, l’ètica, la bellesa o el per què de les coses.

Aquest pensament funcional també ha calat en l’educació. En molts instituts de Mataró, i arreu de Catalunya, les assignatures humanístiques i socials han anat perdent pes. Cada vegada hi ha menys estudiants als batxillerats humanístics i socials, i ho veiem de forma molt clara a les classes de repàs de batxillerat que oferim al Centre d’Estudis Plató, la nostra acadèmia de repàs a Mataró.

Molts alumnes assisteixen a les nostres classes particulars o grups reduïts per millorar en química, biologia o matemàtiques, no sempre per vocació, sinó per pressió externa. En canvi, optar per filosofia, història, llengua catalana, llatí o economia a vegades es percep com una elecció arriscada o fins i tot poc pràctica.

L’individualisme com a trampa moderna

Aquest predomini del tècnic s’ha vist reforçat per una visió individualista de l’èxit: competir, destacar, ser més ràpid. En aquest marc, la ciència es converteix en una eina de domini, però també ha alimentat la desconnexió amb allò col·lectiu, simbòlic i cultural.

Les classes de repàs de ciències socials i humanitats que fem al Centre d’Estudis Plató continuen sent espais on es generen les reflexions més profundes. Des del repàs d’història i filosofia fins a la preparació d’assajos de sociologia o comentaris de text en català, aquestes classes fomenten el pensament crític, l’empatia i una mirada àmplia.

Recuperar l’ambició de l’humanístic

No es tracta d’enfrontar ciència i humanitats, sinó d’entendre que tot coneixement necessita context. Que el saber no es mesura només per la seva sortida laboral, sinó també per la seva capacitat de fer-nos millors com a persones i com a societat.

Potser, més que sobrevalorada, la ciència ha estat idealitzada sense matisos. I en fer-ho, hem ignorat tot allò que no es pot quantificar: la justícia, l’ètica, la imaginació, la memòria col·lectiva. Les ciències socials i humanístiques no són menys ambicioses; la seva ambició és una altra: comprendre el món en lloc de conquerir-lo.

En moments com l’actual —marcats per desafiaments socials, ecològics i ètics—, es fa urgent recuperar el valor d’aquelles disciplines que ens ajuden a pensar, no només a fer.

Des de la nostra experiència diària a l’aula, al cor de Mataró, acompanyant estudiants de primària, ESO, batxillerat i primers cursos universitaris, també del TecnoCampus, seguim convençuts que aprendre no és només memoritzar fórmules o resoldre problemes. També és dubtar, debatre, escriure, imaginar.

Al Centre d’Estudis Plató, una acadèmia de repàs amb professors qualificats i horaris flexibles, seguim apostant per un suport escolar complet, en què tant les assignatures científiques com les humanístiques trobin el seu espai.