Tècniques d'estudi
5 tècniques d'estudi que funcionen segons la ciència
La imatge clàssica d'estudiar —rellegir apunts amb un marcador fluorescent a la mà— és, segons dècades de recerca en psicologia cognitiva, una de les maneres menys eficaces d'aprendre. No és que no serveixi de res: és que dona la sensació d'aprendre sense l'aprenentatge. Aquestes cinc tècniques fan exactament el contrari, i són les que treballem cada dia amb els nostres alumnes.
1. Repàs actiu: tanca el llibre i explica-ho
La tècnica amb més evidència de totes. En comptes de rellegir, tanca el llibre i intenta explicar el tema en veu alta, per escrit o a algú altre. Cada cop que el cervell ha de recuperar una idea sense mirar-la, la connexió es reforça; cada cop que la rellegeix, només li sona. La prova del cotó és brutal però útil: si no ho pots explicar sense mirar, no ho saps.
2. Pràctica espaiada: millor 4 dies que 4 hores
Estudiar un tema quatre hores seguides el dia abans rendeix molt menys que estudiar-lo una hora en quatre dies diferents. És l'efecte de l'espaiament: el cervell consolida allò que revisita després d'haver-ho començat a oblidar. Per això funciona tan bé combinar-ho amb un bon horari setmanal —ho expliquem a com organitzar l'horari d'estudi— i per això els qui ho fien tot a l'última nit obliden gairebé tot en una setmana. La base científica és la corba de l'oblit, que tractem en un article a part.
3. Fes-te exàmens abans de l'examen
Posar-se a prova no és una manera de comprovar si saps: és una manera d'aprendre. Els estudis sobre l'anomenat testing effect mostren que fer exàmens de prova millora la retenció més que qualsevol repàs passiu. A la pràctica: demana exàmens d'anys anteriors, fes els exercicis d'autoavaluació del llibre, o inventa't preguntes i respon-les l'endemà. Equivocar-se abans de l'examen és precisament l'objectiu: cada error trobat a casa és un error que no apareixerà a l'aula.
La regla d'or és aquesta: si estudiar et resulta còmode, probablement no està funcionant. L'aprenentatge real passa quan el cervell fa l'esforç de recuperar, no quan els ulls passen per sobre del text.
4. Intercala assignatures i tipus de problemes
Sembla contraintuïtiu, però barrejar rendeix més que blocar. Fer 20 problemes idèntics seguits crea una falsa fluïdesa: al problema cinquè ja no penses, executes. En canvi, intercalar tipus de problemes diferents (o assignatures diferents en una mateixa tarda) obliga el cervell a preguntar-se cada vegada «quin mètode toca aquí?» — que és exactament la pregunta que haurà de respondre a l'examen.
5. Explica-ho amb les teves paraules (i pregunta't per què)
L'autoexplicació és la versió avançada del repàs actiu: no només repetir el contingut, sinó connectar-lo. Per què passa això? En què s'assembla al tema anterior? Què passaria si canviés aquesta condició? Els alumnes que es fan aquestes preguntes entenen; els que no, memoritzen — i la memòria sense comprensió es desmunta amb la primera pregunta girada de l'examen.
I què passa amb subratllar i fer resums?
Subratllar, per si sol, és gairebé inútil: és passiu i dona sensació de feina feta. Els resums ocupen un lloc intermedi: si es fan amb el llibre tancat, són repàs actiu i valen or; si es fan copiant frases del text, són cal·ligrafia. La diferència no és la tècnica, és si el cervell ha hagut de recuperar la informació o només transportar-la.
Als grups reduïts de Plató no només repassem temari: ensenyem a estudiar. És la diferència entre aprovar un examen i aprendre per a tots els que vindran.
Com començar aquesta setmana
No cal canviar-ho tot de cop. Tria una assignatura i fes només això: després d'estudiar cada tema, tanca el llibre i escriu tot el que recordis; l'endemà, dedica 10 minuts a repassar-ho abans de continuar. Aquestes dues accions —recuperar i espaiar— són el 80% del benefici, i no costen ni un minut més del que ja dediques a estudiar.