Tècniques d'estudi
Com organitzar l'horari d'estudi a l'ESO i Batxillerat
«No tinc temps» és, de llarg, la frase que més sentim a l'acadèmia. I gairebé mai és veritat. El que no hi ha és un horari: les hores existeixen, però es dilueixen entre el mòbil, els «ara començo» i les sessions maratonianes de la nit abans de l'examen. Aquest és el mètode que fem servir a Plató per construir un horari d'estudi que es compleixi de veritat.
Primer: quantes hores calen de debò?
Menys de les que sembla, si són bones. Com a referència general:
- 1r i 2n d'ESO: entre 45 minuts i 1 hora al dia entre setmana, comptant els deures.
- 3r i 4t d'ESO: entre 1 hora i 1 hora i mitja al dia.
- Batxillerat: unes 2 hores diàries, amb pics en època d'exàmens.
La clau no és el total, sinó la regularitat: una hora cada dia val molt més que set hores el diumenge. El cervell consolida el que repassa sovint, no el que veu una sola vegada en una tarda interminable.
El mètode dels 4 passos
Pas 1: Dibuixa la setmana real
Agafa una graella de dilluns a diumenge i marca primer tot el que és fix: escola, extraescolars, menjars, transport. El que queda en blanc és el teu terreny de joc real. Aquest pas evita els horaris de fantasia que assignen tres hores d'estudi a un dimarts que ja està ple.
Pas 2: Assigna franges, no bones intencions
«Estudiaré a la tarda» no funciona. «De 18:00 a 19:00, mates» sí. Cada franja ha de tenir hora d'inici, hora de final i una assignatura concreta. I un consell que sorprèn: posa primer l'assignatura que menys agrada, quan encara hi ha energia. Deixar-la pel final és la manera més fiable de no fer-la mai.
Pas 3: Treballa en blocs de 25-40 minuts
La concentració no aguanta dues hores seguides, i pretendre-ho només genera frustració. Divideix cada sessió en blocs de 25 a 40 minuts amb pauses de 5 a 10 minuts entre bloc i bloc (és l'essència de la tècnica Pomodoro). Durant el bloc, el mòbil fora de l'habitació —no en silenci: fora. Al nostre article sobre mòbil i concentració expliquem per què el silenci no és suficient.
Pas 4: Revisa el pla cada diumenge
Deu minuts el diumenge al vespre: què toca aquesta setmana? Hi ha exàmens o treballs a la vista? Cal moure alguna franja? Un horari no és un contracte de per vida, és una eina viva. Els alumnes que el revisen setmanalment el mantenen; els que no, l'abandonen abans d'un mes.
Un bon horari no es nota perquè es compleixi al 100% —això no passa mai—, sinó perquè elimina la decisió de «quan estudio». Quan la franja arriba, no es negocia: s'hi seu.
Els tres errors que ho espatllen tot
- Fer l'horari massa ambiciós. Un pla que exigeix quatre hores diàries es trenca la primera setmana i deixa la sensació de fracàs. Val més curt i complert que èpic i abandonat.
- No comptar els deures com a estudi. Els deures van dins de les franges. Si un dia n'hi ha molts, aquell dia toca menys repàs, i no passa res.
- Estudiar només quan hi ha examen. L'horari serveix precisament per repartir la feina abans que s'acumuli. Si només s'activa en època d'exàmens, no és un horari: és un pla d'emergència.
És el més normal del món. Als grups reduïts de Plató, l'hàbit ve donat: dies i hores fixos, seguiment de cada alumne i deures sota control.
Un exemple de setmana tipus (3r d'ESO)
Perquè es vegi aterrat: dilluns, 18:00-19:00 deures + mates. Dimarts, extraescolar; 19:00-19:45 anglès. Dimecres, 18:00-19:15 deures + l'assignatura més fluixa. Dijous, 18:00-19:00 repàs del que s'ha fet a classe. Divendres, lliure. Dissabte al matí, 1 hora de repàs setmanal o treballs pendents. Diumenge, res —només els 10 minuts de planificar. Total: unes 5 hores, repartides, suficients per anar al dia sense viure estressat.