Està la ciència sobrevalorada enfront de l'humanístic i el social?

Vivim en una època en què la productivitat sembla haver-se convertit en la mesura universal del valor. Ens esforcem per ser més eficients, més rendibles, més útils. I en aquest context, no sorprèn que la ciència —especialment en les seves aplicacions tecnològiques i econòmiques— s'hagi elevat com el cim del saber. Però, què hem perdut pel camí?

El prestigi desigual de les lletres i els nombres

Es nota en les converses de passadís i en les orientacions de futur: l'alumne que tria Batxillerat científic rep assentiments d'aprovació; el que tria l'humanístic o el social, massa sovint, un «i això per a què serveix?». Com si la utilitat d'un coneixement es pogués mesurar només en sortides laborals immediates. Com si entendre les persones, les societats i les idees fos un luxe prescindible.

La paradoxa és que aquesta jerarquia no la va inventar la ciència. Els grans científics han estat, gairebé sempre, gent de cultura àmplia: lectors, humanistes, persones fascinades per la filosofia. La jerarquia la va inventar el mercat — i l'hem interioritzat tan a fons que la repetim als nostres fills sense adonar-nos-en.

El que les humanitats fan (i no surt als rànquings)

La història no ensenya dates: ensenya que les coses podrien haver estat d'una altra manera, i que per tant poden tornar a ser-ho. La filosofia no ensenya teories: ensenya a detectar un mal argument — una habilitat de supervivència en l'era de la desinformació. La literatura no ensenya llibres: entrena la capacitat de posar-se a la pell d'un altre, que és la matèria primera de tota vida social decent.

Res d'això no cotitza. Tot això sosté, silenciosament, la resta.

Per què una acadèmia es diu Plató

No és casualitat que el nostre centre porti el nom d'un filòsof. A l'Acadèmia de Plató —la primera que va portar aquest nom— s'hi estudiava geometria i s'hi discutia de justícia, sovint el mateix matí. Aquella intuïció fundacional segueix sent la nostra: el coneixement no ve en compartiments. L'alumne que entén per què estudia — que troba sentit, no només utilitat — aprèn més i millor en totes les assignatures, de les mates a la literatura.

Per això reforcem matemàtiques, física i química amb la mateixa dedicació que llengües, història o filosofia. I per això, quan un alumne ens diu que vol fer l'humanístic «encara que diguin que no té sortides», la nostra resposta és sempre la mateixa: si és el teu camí, fes-lo bé. El món necessita bons enginyers. I necessita, amb la mateixa urgència, gent que sàpiga llegir-lo, explicar-lo i fer-lo més habitable.